Davant la greu Crisi que travessa l'economia, la Joventut Comunista exigim que siguin els rics, que han acumulat beneficis desorbitats els darrers anys, els qui paguin i recordem que no és una crisi conjuntural fruit d'una mala gestió d'uns pocs sinó la conseqüència de situar la recerca del màxim benefici personal com a motor de l'economia: la culpa és del capitalisme!
Planteja les teves alternatives!
Què està passant?
Sembla que tothom s'ha posat d'acord en afirmar que darrera de la crisi hi ha les ja famoses hipoteques subprimes, és a dir, crèdits hipotecaris que donaven els rics a persones amb serioses dificultats econòmiques. Aquests crèdits escombraria s'ajuntaven en paquets amb altres productes de menys risc i s'anaven venent de banc en banc en un mercat internacional especulatiu, de manera que tot el sistema financer ha quedat embrutat i els bancs no saben quanta brutícia tenen i clar, no es fien dels altres bancs. Aquesta crisi és la crisi de les subprimes.
Tot això és veritat, però les causes reals de la crisi actual no es troben ni en aquestes hipoteques subprimes ni tampoc en l'avarícia de quatre banquers que han perdut el món de vista. Aquesta és certament la crisi més greu del darrer segle, però no és la primera. De fet, des de l'inici del neoliberalisme i especialment després de la caiguda de la Unió Soviètica, les crisis s'han tornat cada vegada més freqüents i agudes. I per què? Doncs perquè surt més a compte especular i moure diners d'un país a un altre que no pas invertir en productes necessaris i en serveis que millorin la vida de les persones.
Les empreses transnacionals i les corporacions financeres han anat guanyant poder en detriment dels Estats democràtics, fent que la major part de les decisions sobre l'economia depenguessin d'aquestes i no dels Estats. És aquest el capitalisme bo que ens estan venent com alternativa? És bo el capitalisme que explota mà d'obra infantil al tercer món? És bo el capitalisme militar que es lucra amb les guerres als països pobres? És bo el capitalisme farmacèutic que s'enriqueix impedint que els medicaments arribin a les persones que els necessiten i especula amb el seu preu? És bo el capitalisme que privatitza serveis públics deixant a barris sencers de Barcelona sense llum? És bo el capitalisme que acomiada treballadors i treballadores a les fàbriques d'automòbils de Catalunya? Cada cop més decisions que ens afecten a tots nosaltres es prenen en els despatxos dels executius; però a ells què els importa més: els seus beneficis o els nostres? Doncs resulta que aquest és el capitalisme real que ja existia abans de la famosa crisi de les subprimes i ningú parlava de crisi. Aquesta és la crisi del model neoliberal.
Tanmateix, les crisis no són tampoc un fenomen nou de les darreres dècades, si bé s’han agreujat darrerament. El capitalisme s'ha mostrat sempre incapaç de compaginar les necessitats de les persones amb els recursos. A les borses no hi cotitzem ni les persones ni el nostre planeta, i clar, tant és que baixin! Vegem un exemple: amb el 0,64% dels 2,5 bilions d'euros que la Unió Europea dedicarà a salvar els bancs es podria acabar amb la fam al món! Si quan els pregunten per la borsa i la vida escolleixen la borsa, nosaltres responem que el capitalisme no funciona: aquesta és la crisi del capitalisme!
I llavors, què hem de fer?
La crisi dels rics que la paguin els rics!
Per una banda, hem d'exigir que els diners públics que s'estan injectant als bancs en perill de fallida no siguin un txec en blanc, sinó que responguin al conjunt de la població. Cal garantitzar els diners de tots i totes les treballadores però no és just que quan hi havia creixement econòmic els beneficis anessin exclusivament a les butxaques d'uns pocs i quan arriben les dificultats les pèrdues es socialitzen i som nosaltres qui hem d’estrènyer el cinturó!
Per altra banda, hem de rebutjar les deslocalitzacions i els acomiadaments així com els intents de l'extrema dreta d'enfrontar les persones immigrades amb les que han nascut aquí. Que no ens embauquin: si la Unió Europea vol aprovar l'augment a les 65 hores laborals per setmana, que no ens diguin que no hi ha feina! Si els rics es queden tot el pastís, la culpa no pot ser dels qui compartim les molles!
Tot això és necessari però si el món no funciona haurem de construir-ne un de nou. Un món on els i les joves puguem satisfer les nostres expectatives: formar-nos, emancipar-nos, fer festa, practicar esports, construir la nostra vida i descobrir el món. A ells això no els interessa: només la Joventut unida podem construir aquest altre món, uneix-te doncs a la Joventut Comunista, i aporta les teves idees, la teva força i el teu entusiasme!
Planteja les teves alternatives!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada